BON NADAL I FELIÇ 2016!!!

Aquest any no us  vull enviar els millors dels desitjos amb frases guarnides de sentiments, no us vull evocar la felicitat d'aquests dies a traves de paraules embolcallades amb comparacions enrabassades que sovint desorienten al lector.
No us vull dir allò que tothom diu i el que tota persona pensa en aquests dies, no vull intentar fer-vos brollar una llàgrima, provant de tocar els vostres sentiments més íntims, buscant els mots  més intencionats.
L'únic que voldria es poder-vos escriure una abraçada, per donar-vos-la des de aquestes lletres amb la tendresa i reconfortament que dona la més aferrada abraçada per contacte.
Us voldria descriure la llum dels vostres ulls quan penseu en fer realitat els vostres desitjos en el proper any que està a punt d'arribar.
Us voldria narrar l'expresivitat del vostre rostre quan penseu en tot el que voleu realitzar per aconseguir el benestar dels vostres.
M'agradaria fer-vos una ressenya del somriure plàcid que dibuixa els vostres llavis quan recordeu amb enyorança els que ja no hi son.
Però sincerament us dic, que si tant sols he aconseguit que tingueu només un pensament plàcid al llegir aquestes línies, per mi l'objectiu està aconseguit.
Que tingueu un BON NADAL I PRÒSPER 2016!!!

Ignasi Boya.

PER LA INÉS I EL SERGI.

Bueno Sergi, ja t'has casat no? Mira que te vam dir que no ho havies de fer , però clar, no podia ser d'una altra manera, no has fet ni punyetero cas, com sempre , i això la Gisela, mare de la criatura ens ho pot confirmar, no fa mai ni punyetero cas.

Bueno, bromes a part, que estem aquí per celebrar quelcom especial, algo que sabem de bona tinta que, Inés i Sergi, en teníeu moltes ganes, i ens consta que teníeu molta il·lusió de que arribés aquest dia, dia, que tot i que com tu deies, Sergi, no canvia res, tant sols es un paper, res més, bla, bla, bla. Doncs no vegis la que has liat per un punyetero paper!!! que si esferificacions, que si coccions a baixa temperatura, que si decoracions dignes del millor dels estilistes, que si mil salses, sabors i guarnicions, vamos, que las liat parda!!!

En fi, Inés i Sergi, us desitgem de tot cor que sigueu feliços, que aquest viatge que avui empreneu, sigui l'aventura més trepidant i plena d'emocions que heu viscut mai, i que gaudiu de tots i cadascun dels moments que passeu plegats, ambdós sols i acompanyats dels vostres fills i famílies, que com bé sabeu, no us deixaran en aquest llarg viatge.

Arribats a aquest punt, en Roberto i jo, l'Ignasi, ens hem permès la llicència de confeccionar-vos una petita recepta per cuinar, el millor dels menús que elaborareu mai, i que us anirà força bé per aquesta etapa que avui comenceu.

En primer lloc, uns entrants basats en unes amanides de mirades, unes croquetes de petons, uns encenalls de mil fulles farcits de somriures i una crema fresca de fruites tropicals regades amb un rajolí de carícies tendres. Entrants aquests, que us prepararan el cos per tal de rebre el plat principal del vostre menú fet a mida.

Per confeccionar el plat principal, us hem de dir, que us heu de emmirallar en els vostres fills, que siguin ells la vostra font d'inspiració, per fer el millor dels sofregits per aquest plat ple de sabors que avui comenceu a cuinar.

Quan tingueu problemes, que passarà, us passeu amb el foc i se us enganxi aquell maleït sofregit, penseu en els vostres pares, això, us ajudarà a trobar l'ingredient que us falta per canviar-li el gust amarg que havia agafat el vostre plat, i poder així, reconduir la cocció, i tornar a tenir el bon gust que sempre haureu de buscar, perquè el plat quedi òptim.

A continuació penseu en els vostres amics per tal de regar-ho amb un bon vi, ple d'aromes florals, amb la millor denominació d'origen i la més valuosa de les varietats de raïm, per tal de fer la reducció més adient, necessària, com sempre dius Sergi, perquè amb el vostre plat, es pugui gaudir de tots els gustos i essències.

I sobretot sempre i en tot moment, gaudiu de les vostres famílies per aconseguir així la millor de les guarnicions. I ens faltarien els tres ingredients principals per acabar el plat, i serien, la paciència, la comprensió i el vostre amor, tot junt cuit a baixa temperatura que com bé sabeu, Inés i Sergi, es la millor de les coccions, això si, donant-li un punt de foc viu, sempre necessari per acabar el vostre plat.

Pel que fa a les postres, i desprès de dures deliberacions, en Roberto i jo hem cregut convenient que era millor, no donar-vos cap recepta i deixar-ho tot a la sort de la vostra imaginació, aquesta sens dubte, serà el millor ingredient, per aconseguir, les postres més espectaculars.

Dit això, i encara que sigui un tòpic, que sigueu molt feliços, gaudiu moltíssim del vostre dia i no deixeu que res ni ningú pugui enterbolir aquesta història de la que avui en comenceu un nou capítol.

Moltes Felicitats !!!

Roberto Pérez i Ignasi Boya.

AL SENYOR FELIPE GONZÁLEZ

Mai hagués pensat que faria anar paraules del Sr. Aznar, però ha arribat el moment de fer-ho:

VÁYASE SEÑOR GONZÁLEZ, VÁYASE!!!

Desprès de llegir detingudament i amb clama la seva carta dirigida "A LOS CATALANES" , i desprès de que al cap d'una setmana, en una entrevista a la Vanguardia va intentar esmenar el seu error de manera fallida, contradient les seves pròpies paraules, només puc arribar a la conclusió que vostè pateix demència senil.

En primer lloc vull dir-li que vostè "la sencilla condición de ciudadano" ni l'ha recuperat, ni crec que l'hagi tingut mai des de que vostè va ser president de les Espanyes, amb tot el que ha llepat de la gran mamella del poder, li ha permet portar una "senzilla vida" rodejat de luxoses cases i algun que altre vaixell de poc valor.

Permeti'm dubtar que vostè i el seu sèquit m'hagin representat amb orgull com a català per el món, i no dongui gràcies per progressar com a país per la nostra confiança, per que tot el que han fet es abusar-ne, de la nostra confiança, fins i tot diria, que en petit comitè, se n'han arribat a riure de la nostra confiança, sacrifici i en general de tots els catalans i catalanes, si us plau, no vingui ara a donar consells, quan ningú els hi ha demanat, i si us plau, no aprofiti la seva posició per llençar-nos més merda a sobre.

Vostè ha de sàpiguer quelcom, a Catalunya, no es coacciona a ningú pel sol fet de ser castellà, aquí, Sr. González, no perseguim a ningú que no parli català, aquí si convé parlem en castellà per facilitar la convivència de tothom, li pregaria que no fes vostè demagògia com fa la major part de la classe política que pensa com vostè.

I diu vostè que trencaríem la Constitució i l'estatut que ens asseguren autogovern. Quin estatut Sr. González? El mateix que el seu propi partit, coaccionat per partits de la seva oposició i per un Tribunal Constitucional de dubtosa imparcialitat, es van encarregar de retallar transformant-lo en quelcom que no tenia res a veure a l'original, per tal de no atorgar-nos l'autogovern que ens mereixem? 

Vostè parla de que en Mas ens vol portar cap a una via morta. De que te por? Que potser sigui Espanya qui vagi a la Via Morta? quan aquesta , no tingui l'ajuda de la sempre solidària Catalunya, aquesta solidaritat que vostès pregonen que han de tenir totes les regions d'Espanya, però que curiosament hi ha regions que "por decreto" ho han de ser més que d'altres. Això no es solidaritat, això, vostè tindria que saber i sens dubte, estic convençut que ho sap, que això es aprofitament. Torna a fer demagògia quan, els catalans l'únic que volem es decidir el nostre futur democràticament, no volem violència, tant sols volem votar, volem democràcia, volem decidir el nostre futur democràticament, i acceptar el que diguin les urnes.

Com s'atreveix a comparar Catalunya amb el moviment nazi dels Anys 30 d'Itàlia i Alemanya? Com s'atreveix Sr González? I presumeix d'estimar-nos i te el valor de comparar-nos amb els nazis? Com a Català no vull que ningú com vostè vulgui estimar-me, així no es fa. I no solament això, tant sols una setmana desprès diu en l'entrevista, suposo que sobrepassat per la repercussió de la seva carta, ens intenta dir que s'hauria de reformar la constitució per reconèixer a Catalunya com a nació. Que pretén ara Sr, González? ara ve d'amic? No continuï mofant-se de tots els catalans i catalanes, som catalansde ple dret, no "burros catalans".

Per últim Sr. Gonzàlez, dir-li que hem resulta més curiós de tot, que el partit que vostè ha abanderat i del qual se n'ha lucrat durant tants anys, en tots aquest anys mai s'hagi ficat d'acord amb el principal partit de l'oposició, i en l'únic que sempre han estat d'acord des de el primer moment i sempre han anat a una , es en anar en contra la voluntat d'un poble, el Català, de voler votar, de voler dir la seva a traves de les urnes.

Tot plegat, es molt trist Sr. González, marxi, agafi el seu vaixell i retiris a descansar que ja ha molestat bastant durant molts anys, gaudeixi de tot el que s'ha embutxacat de manera dubtosa i deixi a la gent tranquil·la fer sentir la seva beu i no opini per ells ni els hi dongui consells quan no se li han demanat.