BON NADAL I FELIÇ 2013

Arriben aquells dies tant feliços per tots els que hi son i tristos alhora per els que trobem tant faltar, i es aquest el moment, que volem aprofitar per portar-vos a tots vosaltres i a les vostres famílies el millor dels nostres desitjos, volem desitjar-vos que en la nova agenda del 2013, i tingueu apuntades les millors cites i els millors esdeveniments de les vostres vides.
Que el món en girar, trobi bé la rosca per fer una volta perfecta, i el nou any us porti a tots coses bones, i que la negra nit de nadal guardi en la llum dels estels els millors dels vostres projectes que us heu proposat. Que totes les sorpreses que l'any us prepara, siguin agradables, i que no n'hi hagi cap que us faci mal.  I que en la vostra taula, en la que hi hauran tants bons àpats, no hi faltin les millors de les vostres esperances en forma de dolços, i que aquestes esdevinguin realitat el mes aviat possible.

BON NADAL I FELIÇ 2013!!!!!

Ainara Boya Espinosa
Vanesa Espinosa Caño
Ignasi Boya Duocastella

XXXII PUJADA A LA SEU VELLA

El passat diumenge dia 16 de desembre va tenir lloc a Lleida, la meva ciutat natal, la XXXII Pujada a la Seu Vella. Abans de res us diré que tot just es la tercera cursa en la que participava, però, sens dubte la més especial per l'entorn i el lloc on hi havia la sortida i l'arribada, suposo que tots els lleidatans hem deveu entendre. Era la tercera, perquè tant sols fa quasi 7 mesos que vaig deixar de fumar i fa uns 5 mesos justos  que hem vaig iniciar amb això del running. Des de aleshores,aquests que veieu a la foto, son els meus companys de Running, companys d'esgotadores sessions per les nostres cames. Bé vaig a fer-vos la crònica que es del que es tracta. 

Eren les 9 del matí, la meva dona la Vanesa, que marxava a treballar, hem despertava, hem donà un petó i hem va desitjar sort. Hem vaig alçar del llit neguitós, era el dia  de la pujada, vaig córrer a despertar la meva filla l'Ainara, - córrer filla que farem tard. Li vaig dir. Es fregava el ulls tot protestant - Pare, tinc son. Vàrem esmorzar, va arribar la Maria, la meva mare i vam sortir de casa, havíem quedat a la cantonada de sempre, aquella d'on sortim sempre quan anem a entrenar, havíem quedat amb l'Alfred, el Xavi i el Josep, els meus companys de fatigues. Vàrem pujar als cotxes i ràpid cap a la Seu Vella, encara havíem d'anar a buscar els dorsals, no podíem perdre massa el temps.

Mentre arrivàvem a la Seu Vella, l'ambient anava creixent, el sol presidia el dia amb força, era clar que seria l'espectador d'honor del meravellós dia. Un cop vàrem tenir els dorsals vàrem escalfar  una mica, uns quants estiraments i preparats per la cursa, apunt per sentir l'adrenalina corrent pel cos a mesura s'atansava el moment de la sortida. Un petó de l'Ainara va ser com l'última gota de benzina que m'omplia el dipòsit per començar el viatge, i tots preparats, tots a punt, vàrem anar cap a la sortida on ja hi formaven tots els corredors a punt per la cursa, ens vàrem endinsar dins la marea de corredors i vàrem esperar  fins que el Xema Alonso, regidor d'esports, va prèmer el gallet de la pistola i tothom va començar a córrer, l'Adrenalina ja anava al 100 per hora quan enfilàvem la baixada que ens portava resseguint la falda del nostre castell que sempre vigila la ciutat de Lleida. Mentre anava corrent hem feia molt content observar que hi havia força gent a les voreres que animaven al nostre pas amb crits d'aler i aplaudiments que hem donàven més energia. Tot transcorria normal, tot molt ben organitzat, que bonic passar pel ben mig del flamant i nou pont de Viana corrent sense els cotxes que el fan massa cotidià, tota una experiència. Quan es va acabar el pont vàrem enfilar el camí de Granyena que ens va acabar portant al Parc de la Mitjana, allí envoltats de natura, feia de molt bon córrer sentint l'olor dels arbres i enlairant-mos damunt el riu Segre per els seus ponts de fusta, va ser com un viatge per un peculiar bosc que ens va retornar a la civilització per una plaça de Pardinyes, que poca gent sap com es diu , però que de manera carinyosa, tothom sap que es, la plaça dels "Ous del Siurana". La cursa continuava el seu curs, la Llotja tampoc es va voler perdre la cursa, ni tant sols els Camps Elisis s'ho varen voler perdre, i com no, tampoc hi podia faltar el nostre riu, el Riu Segre, que tant estima la nostra ciutat. Les cames ja començaven a donar símptomes de debilitat, ja quedava poc, però venia el més dur, quedava un últim quilòmetre infernal, amb rampes del 13%, vaig passar el pont tot travessant el riu, per enfilar Cavallers amunt, a banda i banda del carrer la gent que omplien els vorals, xalaven d'allò més, allí, entre crits i aplaudiments als corredors vaig poder saludar uns quants coneguts que m'animaren força al meu pas, semblava que no acabava mai la pujada, fins que vaig poder veure el Mercat del Pla que corona Cavallers, però quedava l'últim tram , la falda del Castell, m'acompanyava una corredora corrent al meu costat, es deia Eli, vaig sentir com la gent li donava ànims, anàvem els dos força cansats , ja quedava poc l'últim tram abans de girar a la dreta i trobar l'arribada i allí just a la cantonada estava l'Ainara, quan hem va veure arribar va deixar anar a la seva padrina , hem va allargar la ma i va esperar fins que vaig arribar a la seva alçada, només us puc dir que un remoli de força va arribar al meu cos per ajudar-me arribar a la meta, vaig agafar a l'Ainara de la ma i vàrem córrer tots dos fins a l'arribada on vàrem arribar alçant els braços. Quina experiència més brutal, poder arribar amb la meva filla, es com si tot el cansament hem marxés de cop, com si les cames hem deixessin de fer mal desprès de la dura pujada, una abraçada seva dient-me a l'oída, molt bé pare, ho has fet molt bé, una sensació brutal la que vaig sentir.

Poc temps desprès ens vàrem retrobar amb l'Alfred, el Xavi i el Josep, ens vàrem felicitar tots tres, havíem fet bones marques i estàvem força contents, un bon resultat per el nostre equip, el "Picafigues Team".

Havíem fet la Pujada a la Seu Vella, tots quatre vàrem coincidir en que havia estat un matí genial, que tot havia sortit bé i que l'organització havia estat esplèndida, aprofito per felicitar l'Organització, ja que estic segur que darrera d'aquest dia,que va ser tant especial per mil corredors, hi ha moltes hores de feina per part de la gent que ho heu fet possible.

Moltes Gràcies.

Ignasi Boya Duocastella.

Sr Wert, Se le WERT EL PLUMERO!!

Com un bon dia va dir el Gran i magnífic Pepe, en pau reposi, Sr Wert "váyase a cagar a la puta playa de Madrid si es que la tiene". Sr Wert no som tant tontos com perquè vostè ens pugui fer creure que no hi ha cap mala intenció darrera la seva última bajanada disfressada d'esborrany, del que pretén ser a partir d'ara la llei espanyola d'educació. No ens foti més Sr. Wert!!, no vulgui fer quedar als catalans com a presoners d'una histèria col·lectiva, no pretengui fer de la que serà la societat catalana del futur, un exèrcit d'espanyolitos amb un braçalet amb aquella bandera que vostè tan adora. Com a ministre d'educació que es, no s'hauria de preocupar més que en el seu país "esa España" que vostè tant adora, el jovent ocupa el 28é lloc de la Unió Europea en llengua i matemàtiques, en lloc de voler canviar el sistema d'immersió lingüística, que fins ara s'ha demostrat durant anys que funciona?. Almenys així ho demostren les notes de la sel·lectivitat, que curiosament son més altes a Catalunya que a la resta d'Espanya, i el que es més curiós, en castellà també son més bones les notes aquí a Catalunya que a la resta d'Espanya, com pot pensar vostè que la immersió lingüística actual no funciona?.
Potser li preocupa aquesta corrent tant forta d'independentisme, que en el fons i en gran mesura l'han provocat vostès, sigui fruit de que la gent surt el suficientment preparada, preparada per veure des de molt lluny, que el Govern Central no vol més que fotre el pel a Catalunya i als catalans, que darrera les seves polítiques de cohesió encoberta, l'únic que vol es seguir escurant la mamella catalana. Ja n'hi ha prou senyor Wert!!! Preocupis de que la gent estigui preparada, que el jovent espanyol sigui el més demandat per els Països Europeus perquè està clar que aquí, com no canviïn les polítiques del seu partit, aquest jovent no te res a fer en aquest país, en esa España que vostès tant s'estimen.
Per una altra banda li diré una cosa , soc pare d'una nena de 6 anys, i no tinc cap gana de que la meva filla sigui espanyolitzada, l'únic que hem preocupa es que creixi sana i que sobretot, per damunt de tot sigui educada, i tingui respecte per les persones, molt més respecte del que tenen vostè i el seu partit per alguna gent que com vostès imposen, son també espanyols per molt que ens pesi. Som espanyols per el que a vostès els hi interessa, perquè quan a vostès no els hi interessa, resulta que som radicals i ens fem la víctima davant la opressió espanyola. Li diré una altra cosa Sr. Wert, no som victimistes, som realistes diem el que veiem i l'únic que volem es defensar la nostra cultura i la nostra llengua, no volem res més Sr Wert, i vostè ho hauria de tenir clar, perquè l'únic que està provocant es que el català cada cop es senti menys espanyol i en contrapartida es senti més català.
No crec Sr Wert, que dotze famílies que han demanat l'escolarització en castellà, tinguin que ser suficients per canviar una llei que afecta a tot un territori i que fins a la data s'ha demostrat que funciona. No crec que sigui motiu suficient i menys quan a aquestes famílies se les ha reubicat perquè els seus fills puguin ser educats en espanyol.
Pensi una cosa Sr wert si un senyor baixet i amb bigoti durant trenta-sis anys amb polítiques molt més opressores que les del seu partit, no va aconseguir eliminar el català, no sigui tant il·lús, de pensar que vostè se'l carregarà amb una legislatura, tingui més respecte per la gent del seu país, només el respecte pot fer que espanyols i catalans puguin viure conjuntament, mentre vostè i els seus homòlegs de partit continuïn amb les polítiques opressores i continuïn fent demagògia barata sobre la unitat del país i que, Espanya solo hay una grande i libre, no aconseguiran mai que un català es pugui sentir espanyol, Sr Wert tingui clar que aquesta no es l'actitud, així l'únic que li pot passar es que la merda de la seva gavina, li caigui damunt del seu cap.

Ignasi Boya Duocastella.