Aquest matí anava treballant amb la furgo tot escoltant la radio quan de sobte una notícia d'última hora ha entrat en antena. Deien que el tècnic de futbol Manolo Preciado, havia traspassat, "collons!!" he exclamat, no pot ser, evidentment no tenia el plaer de coneixe'l, però es d'aquelles persones que et sap greu que els hi passin coses dolentes. Era una persona que no passava desapercebuda que com a persona pública es feia estimar, per dir les coses clares, per dir les coses a la cara, per no tenir pels a la llengua, per dir tot el que s'ha de dir pel seu nom propi i per el nom de la veritat per dura que sigui de vegades.
A part de tot això i desprès de que la vida, certament, no l'havia tractat gens bé, era d'admirar la seva manera de ser que en Manolo transmetia, es veia un tio lluitador, amb ganes de viure i una persona que demostrava tenir una força immensa, i capaç d'asumir reptes difícils, es fàcil pensar que qualsevol persona en les seves circumstàncies, s'haguès enfonsat, i segur que en la soledat de casa seva i de portes endins ho devia passar malament, però de portes en fora sempre va demostrar, ser una persona sencera i ferma.
No vull pretendre amb aquest escrit, fer una inacabable passarel·la d'adjectius que allarguin l'ombra d'en Manolo, simplement volia retre-li el meu petit homenatge particular a una persona que crec s'ho mereixia i es mereixia tenir el respecte de tanta gent com ell tenia.
DESCANSI EN PAU MANOLO PRECIADO.
