dissabte, 28 d’abril del 2012

ADÉU PEP GUARDIOLA!!

Adéu Pep, Ja ha arribat el dia que tots els socis, simpatitzants, aficionats, seguidors i perquè no dir-ho, catalans, estàvem tement, ha arribat el moment en que has decidit marxar, i com tu dius, Tito, ho farà igual de bé o millor, però tu Pep, has estat el primer, el primer que ha fet vibrar de debò al culer, el primer que ens has fet sentir orgullosos de ser del Barça, el primer entrenador del Barça que ha portat amb la major dignitat possible el club i el nom de Catalunya pel món. Has fet admirar al Barça, per tota la gent aficionada al futbol inclòs, gent que no li agradava el futbol, ara continua no agradant-li el futbol, però li agrada veure els partits del Barça, has aconseguit que li agradi el joc del Barça, inclòs al rival. Per la plàstica del seu joc, per la bellesa del teu sistema. Has estat i continuaràs sent un mestre en el joc aquest que diuen futbol, has fet que allò de "vint-i-dos tios corrent darrera una pilota", tu ho has convertit amb onze tios ballessin amb la pilota i només onze fossin els que corren darrera la pilota. Tu has fet que el Barça mai baixi els braços que continui lluitant mentre quedi temps i això ho has inculcat tu, i el que es més important, has aconseguit que tota l'afició, pensi igual, i això abans que arribessis no passava, recordo que molts cops quan al barça se li complicava el partit es deixava de lluitar, ara no, això ja ha canviat i la gent, l'afició sempre espera pacient a l'últim minut conscient que el Barça de Pep li pot donar la volta i sinó es així almenys la gent marxa satisfeta, perquè el seu equip ha lluitat fins al final, i mai havia vist un Camp Nou com l'altre dia desprès de perdre contra el Chelsea, amb tota la gent contenta perquè el seu equip havia perdut si, però lluitant fins al final fins a la extenuació.
Has fet que el rival ens tingués respecte i a la vegada por, i evidentment que ens han pogut guanyar, però tothom vol guanyar al millor equip, i tothom pot tenir un mal dia, el Barça també, si bé es veritat, que amb tu a la banqueta, han estat els menys. 
A la vegada has aprofitat el teu lloc com entrenador del Barça, per portar Catalunya pel món per portar el català per tot el món, perquè tothom sapigues que allà dalt hi ha un país petit i com vas parafrasejar a Llach "que des del campanar del meu poble es veu el campanar del poble veí".
Pep ens has ensenyat a molta gent valors, a respectar al rival en la Victòria i en la derrota, ens has ensenyat com es porta un lideratge dins un grup, a dir les coses ben altes però sense cridar, a donar cops de puny damunt la taula per fer-nos respectar, ens has ensenyat qui es el puto amo a la sala de premsa i qui es l'amo dins el terreny de joc, i que el més important en això del futbol es ser-ho dins el terreny de joc, almenys es el que dona més satisfacció.
Gràcies Pep, per haver-nos fet gaudir d'aquest sentiment que es el Barça, gràcies per haver donat tot el que has pogut per el Barça, renunciant fins i tot a la família, cosa tant important per tots, gràcies Pep per haver-te jugat la salut i el pèl, per el Barça i per tot el que representa. Simplement et vull demanar una cosa, pensa amb el Barça quan sentis que t'hagis tornat a omplir.

Ignasi Boya Duocastella

dilluns, 9 d’abril del 2012

AL MEU PARE

Avui fa quinze anys que vas marxar, i el teu record segueix viu en el meu pensament com el primer dia, encara et trobo a faltar, encara no passa un sol dia sense que pensi en tu, no passa jornada que no necessiti el teu consell, i no passa ni un sol moment, en que no hem senti orgullós del pare que vaig tenir i que, almenys per mi, encara tinc, perquè si bé es veritat que vas marxar, quelcom dintre meu es va quedar viu per sempre. Amb el pas dels anys he arribat a entendre el significat de totes les teves ensenyances, i que quan tu me les donaves i havia molts cops que no entenia, però si he de dir veritat, hi va haver un moment en la meva vida , hi va haver un punt d'inflexió, en el qual, ho vaig entendre tot de cop, i aquest instant va arribar, el dia que jo vaig tenir la immensa alegria de ser pare de la teva neta, i que tant t'hagues agradat conèixer.
Hem fot la idea que no l'hagis pogut conèixer, m'amarga el fet de que no hagueu pogut jugar plegats, però a la vegada hem sento molt orgullós de poder-li explicar qui era el seu padrí, aquell que hi ha en aquella foto del menjador de casa, que somrient sempre ens observa, orgullós de poder aplicar amb ella, els teus mètodes que jo tant vaig qüestionar i que ara si, entenc que son els més correctes per tal de poder pujar un fill amb els valors més correctes.
Hi ha qui diu que la mort d'un familiar s'arriva a superar, francament crec que no es així, simplement, el que crec, es que t'acostumes a viure amb la seva absència, t'acostumes a nomes poder tenir el seu record, t'acostumes a no poder tenir converses a no poder compartir les vivències que et van passant, i si bé puc dir que el dolor no es el mateix que el vaig tenir fa quinze anys, puc dir que no ho he superat, que encara ara, hem fa ràbia la teva marxa, hem dol el fet que no puguis estar amb nosaltres, amb la teva família que tant t'estima i que tant et troba en falta. 
M'il·lusiona anar a dormir cada dia i almenys poder tenir un somni en el que hi surtis tu i que puga despertar amb la sensació d'haver estat una estona més al teu costat, ja que els dies que això hem passa et puc assegurar, que encara que estigui núvol, jo tinc la sensació que llueix el sol en el meu món, que el meu món, almenys aquell dia, no te problemes no te mals moments es un dia positiu al cent per cent, i simplement es la força que hem dona el haver tingut la sensació real d'haver-t'he vist.
Pare et trobem a faltar i et trobarem a faltar sempre i sempre estaràs amb nosaltres sinó de presència de pensaments, en les fotos o en els records que tenim al teu costat i sobretot en els nostres cors on sempre més hi has tingut un racó, en el moment en que ens passa quelcom important en les nostres vides, per sempre més passin quinze, vint o trenta anys, sempre estaràs amb nosaltres.
Tant debò avui quan vagi a dormir puga somiar, i puga viatjar una estona amb tú.

Ignasi Boya Duocastella.