ELECCIONS 20-N

Passin i vegin, el circ comença un cop més per portar la il·lusió a la gent, per emocionar i sobretot, per fer riure, si senyores i senyors per fer riure a tothom, grans i petits,.... De fet jo diria que venen a riurese'n de tots nosaltres grans i petits, el circ de les eleccions ha arribat a Espanya un cop més, únics dies i úniques funcions, dies en que ens fotran el pel, ens ompliran el cap de vent amb promeses del tot alentadores, però gens complidores ni ara, ni en un futur proper de quatre anys i sobretot ens ompliran les bústies de propaganda amb programes inacabables, on tots parlen de les seves virtuts encara que no les tinguin, i sense admetre cap defecte, on tots prometen coses que no compliran, tan sols per aconseguir un grapat de vots que els hi donaran poder i diners per tenir les butxaques cada cop més plenes amb els diners que buiden de les nostres butxaques en forma de tributs i d'altres mandangues escurabutxaques que s'inventen i continuaran inventant perque la roda no pari, en un moment en que l'Estat està sotmés a la més extrema misèria, sotmés a les fortes fuetejades de l'Atur imparable que cada cop afecta a més famílies, i aquests personatges de polítics, no saben o no volen aturar, només miren el seu benefici sota la bandera de que treballen "por i para el pueblo", QUINS COLLONS!!.

Potser us semblarà que faig demagogia, però crec que amb la que està caient, aquests senyors haurien de ser una mica més condescendents amb el que ells anomenen poble i en el qual ells s'hi inclouen, però esta clar que ells estan a un altre nivell, juguen en una altra divisió, a la qual la majoría de nosaltres no hi jugarem mai ni tan sols l'olorarem.

Senyors polítics, ja n'hi ha prou d'aquest color, facin el favor de fer quelcom al respecte, ja que no hi ha més remei, donat el sistema democràtic que regeix aquest país, i algun o altre ha de sortir, encara que per les enquestes sembla molt clar qui sortirà, surti qui surti, facin el puto favor de ficar-se d'acord per remà per un bé comú de tot el poble, facin l'esforç tots junts, ja que nosaltres el poble, els hi otorguem el poder per imperatiu legal, portin aquesta barca a un mar més en calma avans que s'enfonsi, i per més "recochineo" surtin vostes primer amb bot salvavides inclòs per davant de les nostres dones i fills. Treballin per que tot el temporal aminori i tots puguem seguir pagant impostos, però més tranquils, perque si algo sap el poble, es que tenim que pagar impostos per que el país es de tots i perque vostes puguin treballar, pero si us plau, facin el favor de treballar bé i invertir bé els nostres diners, invertir-los en el poble i no en els seus propis patrimonis que crec que ja son prou grans i els nostres cada cop més petits.

No puc deixar de fer un petit incís en el que fa referència a la regió on jo visc, Catalunya. Senyors polítics de Catalunya, els hi voldria transmetre una preocupació, o bé no veuen preocupant que totes les enquestes donguin una majoria absoluta i aclaparadora als senyors del PP? Perque no fan quelcom al respecte i uneixen esforços, en lloc d'estar tirant-se merda els uns als altres. S'han parat a pensar en quin lloc quedarà Catalunya si aquests senyors arriben al poder?No se'n recorden de l'altre cop que van governar?.

Sr. Mas no seria bó que en lloc de pactar amb aquestos personatges, com fa vosté i el seu partit sempre, encara que signi baix notari el contrari, no seria millor que s'unís als partits polítics catalans i lluitessin una mica més perquè no ens fotin tant el pel, perquè, si a sobre de que ens tracten d'escòria, els hi anem llepant el cul per no aconseguir res, es normal que el nostre animal més identificatiu sigui el burro català, tenim el que ens mereixem gràcies a la seva gestió, gràcies a vosté i el seu partit al llarg dels anys, ens ha donat el que tenim, un país sotmés a l'expoli d'un Estat que només ens vol per els diners que suem amb el nostre treball, i que no es cansen de criticar-nos fins i tot la nostra manera de parlar, com si ningú fos lliure de parlar com vulgui a casa seva.

Per últim voldria demanar disculpes a tota la família del circ per haver comparat un xic, la seva maravellosa labor amb la d'aquests personatges que ens representen.

Ignasi Boya Duocastella.

JUAN ANTONIO ESPARABER, AQUAREL·LISTA.

Ja fa molts anys, la vida hem va donar l'oportunitat de poder conèixer en David Esparaber, persona senzilla, gran àmic i millor persona. En David es fill d'un pintor de la nostra ciutat, en Juan Antonio Esparaber, deliniant de professió i que ha fet de la pintura en aquarel·la, el seu motiu de vida.

Dir per endavant, que el meu coneixement en l'art pictòric es més aviat ínfim, però si que soc un expert en les meves pròpies sensacions, que per això son meves, i el que us explico a continuació son les meves sensacions.

Avui he tingut la sort de poder assistir a una exposició pictòrica, de la qual, m'ha impressionat, tant la qualitat de les obres, com l'oportunitat de poder conèixer un pelet més a l'artista, a toms inaccessibles, però aquest no era el cas, ni molt menys.

En l'exposició que aquests dies està realitzant en Juan Antonio Esparaber a la Cambra de Comerç de Lleida, només entrar, hem va impresionar el veure uns quadres que talment semblaven fotografies fetes amb pinzell, la nitidesa de les imatges, la qualitat del traç i la generositat en detalls, tenien la qualitat de poder-me transportar al moment que en el quadre hi havia representat. Després d'uns minuts de contemplació, s'em va acostar l'artista, i vaig tenir la immensa sort de poder parlar amb ell, i si bé, ja haviem coincidit en alguna altra ocasió, potser mai avans haviem parlat tanta estona. Ell m'explicava,amb gran generositat els detalls d'alguna de les seves obres , i hem va impressionar l'estudi que ell realitza de l'entorn a pintar, de l'objecte que ell plasma al quadre, avans de començar a fer ballar el pinzell amb les aquarel·les i passar a donar color, al blanc del llenç, que en quatre traçades comença a pendre vida dins del seu estudi.

Una altra cosa que hem va impresionar, va ser la senzillesa del Juan Antonio i la lluinositat de la seva mirada quan hem parlava de les seves obres, realment demostrava que n'estava orgullós, hem parlava com si jo fós un complert entés en l'art i a la vegada tot el que m'explicava, ell, ho feia de tal manera que jo podia entendre en tot moment el que m'explicava. Com coneixia la història de cada casa representada en un quadre, l'any de cada objecte il·lustrat, com li havia donat color a una fotografia en blanc i negre deduint-ne els colors per l'espai que hi havia pintat, com podia transportar-se al moment estampat i plasmar la imatge, inclòs afegint detalls si ell ho considera oportú.

Realment, he assistit a poques exposicions d'art, però aquesta us puc dir que m'ha agradat moltissim i que sen's dubte us recomano a tots els que tingueu mitja hora de les vostres vides, que la vulgueu omplir de sensacions realment maravelloses.